Table of Contents

Guia per a principiants sobre intel·ligència d’amenaces en ciberseguretat

A mesura que evoluciona el panorama d’amenaces, la ciberseguretat esdevé una preocupació cada cop més important per a les persones i les organitzacions. Una de les maneres més eficaces d’avançar-se a les amenaces potencials és fer servir la intel·ligència d’amenaces.


Què és la intel·ligència d’amenaces?

La intel·ligència d’amenaces és el procés d’analitzar dades per comprendre amenaces potencials i les seves característiques. Consisteix a recollir i analitzar informació sobre amenaces conegudes i desconegudes per entendre millor les tàctiques, tècniques i procediments (TTP) que fan servir els atacants. Aquesta informació permet millorar la postura de seguretat d’una organització identificant vulnerabilitats i possibles vectors d’atac.

Per què és important la intel·ligència d’amenaces?

La intel·ligència d’amenaces permet a les organitzacions defensar-se de manera proactiva davant de possibles amenaces. Entendre les tàctiques, tècniques i procediments dels atacants ajuda a protegir-se millor dels atacs futurs. També permet identificar vulnerabilitats de la infraestructura i corregir aquests punts febles abans que algú els exploti.


Tipus d’intel·ligència d’amenaces

Hi ha tres tipus principals d’intel·ligència d’amenaces:

  1. Intel·ligència estratègica d’amenaces: se centra en tendències i riscos d’alt nivell i a llarg termini. Els directius i responsables de decisions la fan servir per orientar la planificació estratègica i l’assignació de recursos.

  2. Intel·ligència tàctica d’amenaces: té un caràcter més operatiu i se centra en amenaces i vulnerabilitats immediates. Els analistes de seguretat i els equips de resposta a incidents la fan servir per prioritzar i respondre a les amenaces.

  3. Intel·ligència operativa d’amenaces: se centra en detalls tècnics d’amenaces concretes, com ara programari maliciós o campanyes de phishing. Els analistes de seguretat la fan servir per identificar i respondre a amenaces específiques.

Com fer servir la intel·ligència d’amenaces

El procés inclou diverses etapes:

  1. Recollida: primer, recull dades pertinents. Poden provenir de diverses fonts, com ara intel·ligència de fonts obertes, monitoratge de la web fosca i registres de xarxa interna.

  2. Anàlisi: un cop recollides les dades, analitza-les per identificar amenaces i vulnerabilitats possibles. Pots fer servir diverses eines i tècniques, com ara aprenentatge automàtic i mineria de dades.

  3. Distribució: quan identifiquis amenaces potencials, comunica la informació a les persones adequades, com ara analistes de seguretat, equips de resposta a incidents i responsables de decisions.

  4. Acció: finalment, actua a partir de la informació. Això pot implicar corregir vulnerabilitats o respondre a un atac en curs.


Tipus de feeds d’intel·ligència d’amenaces

Els feeds d’intel·ligència d’amenaces permeten a les organitzacions rebre informació actualitzada sobre possibles amenaces. N’hi ha de diversos formats, com ara:

  1. STIX i TAXII: STIX (Structured Threat Information Expression) és un format obert per a feeds automatitzats d’intel·ligència d’amenaces. Està estretament relacionat amb TAXII (Trusted Automated eXchange of Intelligence Information), un protocol administratiu que proporciona un marc per organitzar i distribuir dades en format STIX.

  2. OpenIOC: OpenIOC és un format XML per comunicar dades d’IoC (indicador de compromís). El va desenvolupar Mandiant/FireEye i és gratuït.

  3. MAEC: Malware Attribute Enumeration and Characterization (MAEC) és un projecte obert que produeix diversos formats per enviar o extreure informació d’intel·ligència sobre programari maliciós.

Els feeds d’intel·ligència d’amenaces també es poden oferir en formats JSON i CSV.


Bones pràctiques per fer servir la intel·ligència d’amenaces

Tingues presents aquestes bones pràctiques:

  1. Integra la intel·ligència d’amenaces en les operacions de seguretat existents: és més eficaç quan forma part de les operacions actuals d’una organització. Pots integrar feeds en sistemes de gestió d’informació i esdeveniments de seguretat (SIEM) o en altres eines.

  2. Fes servir diverses fonts d’intel·ligència d’amenaces: dependre d’una sola font és arriscat, perquè pot oferir una visió incompleta. Fes servir diverses fonts per conèixer totes les amenaces potencials.

  3. Assegura la qualitat de la intel·ligència d’amenaces: no tota la informació té la mateixa qualitat. Comprova que sigui precisa, actualitzada i pertinent per a l’organització. Fes servir diverses fonts i eines per verificar-la.

  4. Automatitza els processos sempre que puguis: aquests processos poden consumir molt temps i recursos. Automatitzar-los, per exemple amb algoritmes d’aprenentatge automàtic per analitzar dades d’amenaces, ajuda a identificar-les i respondre-hi amb més eficàcia.

  5. Forma el personal de seguretat: la intel·ligència d’amenaces només és eficaç si el personal la comprèn i hi actua. Ofereix formació perquè els equips la sàpiguen fer servir bé.

  6. Revisa i actualitza l’estratègia regularment: el panorama d’amenaces canvia constantment i l’estratègia també ha d’evolucionar. Les revisions periòdiques ajuden l’organització a preparar-se per a amenaces noves.

Aquestes pràctiques ajuden les organitzacions a aprofitar la intel·ligència d’amenaces per millorar la ciberseguretat i avançar-se a possibles amenaces.


Fonts de feeds d’intel·ligència d’amenaces

Hi ha moltes fonts disponibles. Aquestes són algunes de les principals:

  1. CrowdStrike Falcon Intelligence: Servei al núvol amb feeds automatitzats que s’envien directament als serveis de seguretat. Proporciona informes llegibles per persones i s’integra amb eines de seguretat de tercers. Ofereix una prova gratuïta i tres nivells de pla.

  2. AlienVault Open Threat Exchange: Col·lecció gratuïta i col·laborativa d’intel·ligència d’amenaces que processa més de 19 milions de registres IoC nous cada dia. Ofereix dades en diversos formats, com STIX, OpenIOC, MAEC, JSON i CSV. Cada instància del feed s’anomena «pulse» i pots definir criteris per obtenir dades específiques filtrades prèviament.

  3. FBI InfraGard: Feed d’intel·ligència d’amenaces de l’FBI, gratuït i amb molta autoritat. Els feeds es classifiquen per sector segons la definició de la Cybersecurity and Infrastructure Security Agency i ofereixen IoC filtrats per àmbit d’activitat. En unir-t’hi també accedeixes a un capítol local, una bona oportunitat per relacionar-te amb altres responsables empresarials de la zona.

  4. Anomali ThreatStream: Agregador que consolida feeds de diverses fonts. Utilitza IA per filtrar falsos positius i alertes irrellevants, i gestiona dades TTP i IoC. Produeix un feed automatitzat per al programari de seguretat i informes llegibles per persones. Es pot executar localment com a màquina virtual o fer servir com a SaaS.

  5. Mandiant Threat Intelligence: Servei reconegut d’intel·ligència d’amenaces que ofereix feeds regulars en diversos formats, amb informes per a analistes i dades per a programari. La informació inclou IoC i TTP, i hi ha una versió gratuïta.

Aquestes fonts ajuden les organitzacions a mantenir-se al dia de les amenaces potencials i protegir-se dels ciberatacs.


Conclusió

En el panorama actual, és més important que mai que les organitzacions facin servir intel·ligència d’amenaces per protegir-se dels ciberatacs. Aquesta intel·ligència aporta informació útil sobre amenaces possibles i ajuda a identificar i respondre als incidents de seguretat amb més eficàcia.

Integra-la en les operacions de seguretat existents, utilitza diverses fonts, comprova la qualitat de la informació i revisa l’estratègia regularment per aprofitar-ne millor els beneficis.

Hi ha moltes fonts de feeds disponibles, com ara col·leccions col·laboratives, serveis agregadors i proveïdors d’intel·ligència reconeguts. Fer-les servir ajuda les organitzacions a mantenir-se al dia i protegir-se dels ciberatacs.

En resum, la intel·ligència d’amenaces és una eina essencial per protegir les organitzacions contra les ciberamenaces. Amb feeds i bones pràctiques, poden avançar-se a les amenaces potencials i reduir el risc d’un ciberatac.