Infraestructura ciberresilient

Table of Contents
Construir una infraestructura ciberresilient: bones pràctiques per planificar la recuperació davant de desastres
En l’era digital, les empreses depenen molt de la seva infraestructura de TI per dur a terme les operacions. Però els ciberatacs són cada vegada més freqüents i sofisticats, així que necessites un pla de recuperació davant de desastres (DRP) per garantir la continuïtat del negoci. Un DRP estableix les polítiques i els procediments perquè una organització recuperi la infraestructura i les operacions de TI crítiques després d’un desastre natural, un ciberatac o qualsevol altra interrupció.
Entendre la ciberresiliència
La ciberresiliència és la capacitat d’una organització de mantenir el seu propòsit principal i la seva integritat davant dels ciberatacs. Una organització ciberresilient disposa d’un DRP eficaç, que es prova i s’actualitza regularment per respondre a les noves amenaces.
Un aspecte clau de la ciberresiliència és la gestió de riscos. Consisteix a identificar possibles amenaces i vulnerabilitats, avaluar-ne la probabilitat i l’impacte, i desenvolupar estratègies per mitigar-les. La gestió de riscos ha de ser un procés continu, perquè poden aparèixer amenaces i vulnerabilitats noves en qualsevol moment.
Desenvolupar un DRP
Desenvolupar un DRP és un procés complex que inclou identificar els actius i els sistemes crítics, avaluar els riscos i les vulnerabilitats, i crear estratègies per mitigar-los. Aquestes són algunes bones pràctiques per desenvolupar un DRP:
- Identifica els actius i els sistemes crítics. Per desenvolupar un DRP eficaç, identifica els actius i els sistemes essencials per a les operacions de l’organització. Poden ser servidors, bases de dades, aplicacions i dispositius de xarxa. Cal identificar-los i prioritzar-los per prendre mesures que n’assegurin la disponibilitat durant un desastre.
Per exemple, si una organització depèn molt de la seva base de dades per funcionar, l’hauria de considerar un actiu crític i preparar un pla de còpia de seguretat i recuperació per restaurar-la en cas de desastre.
- Fes una avaluació de riscos. L’avaluació de riscos és essencial per identificar els possibles riscos i les vulnerabilitats de cada actiu i sistema crític. Una avaluació completa ha de considerar la probabilitat i l’impacte de diverses amenaces, com ara ciberatacs, desastres naturals i errors humans.
Per exemple, una organització pot avaluar l’impacte potencial d’un ciberatac als seus dispositius de xarxa. A partir dels resultats, pot crear estratègies per mitigar els riscos i garantir la disponibilitat dels actius i sistemes crítics durant un desastre.
- Desenvolupa una estratègia de recuperació. Una estratègia completa és essencial per mitigar els riscos identificats en l’avaluació. Ha d’incloure procediments de còpia de seguretat i recuperació, solucions de redundància i commutació per error, i proves de recuperació davant de desastres.
Per exemple, una organització pot preparar un pla de còpia de seguretat i recuperació de les bases de dades crítiques. El pla ha d’especificar la freqüència de les còpies, on es guarden i com es restauren les dades en cas de desastre.
- Documenta el DRP. Documentar el pla amb detall és essencial per poder-lo aplicar de manera eficaç durant un desastre. El DRP ha d’incloure els procediments d’activació, les dades de contacte del personal clau i una guia pas a pas per a la recuperació.
Per exemple, una organització pot documentar el DRP en un manual o en format digital i posar-lo a disposició de tot el personal pertinent. Cal revisar-lo i actualitzar-lo regularment perquè continuï sent eficaç durant un desastre.
- Prova i actualitza el DRP regularment. Les proves periòdiques ajuden a trobar mancances i debilitats del pla i a comprovar-ne l’eficàcia durant un desastre. Es pot provar amb exercicis de sobretaula, simulacions i proves en directe.
Per exemple, una organització pot fer un exercici de sobretaula per provar el DRP en un entorn simulat. Hi pot participar tot el personal pertinent, i cal documentar l’exercici per trobar mancances. Les mancances identificades s’han de corregir actualitzant el pla.
Implementar un DRP
Implementar un DRP vol dir posar el pla en marxa quan es produeix un desastre. Aquestes són algunes bones pràctiques:
Activa el pla immediatament
Quan es produeix un desastre, és important activar el DRP tan aviat com sigui possible per reduir el temps d’inactivitat i els danys. Cal avisar ràpidament el personal clau i les parts interessades i posar el pla en marxa de seguida. Algunes bones pràctiques per activar el DRP són:
Estableix procediments clars: assegura’t que el DRP expliqui com s’activa el pla, qui ha de rebre l’avís, com contactar-hi i quins passos cal seguir.
Automatitza l’activació: considera sistemes automàtics, com ara sensors que detectin desastres i activin alertes o sistemes de commutació automàtica cap als recursos de reserva.
Prova el procés d’activació: comprova’l regularment per verificar que funciona com s’ha previst. Això permet detectar problemes o colls d’ampolla que puguin impedir una activació ràpida i eficaç.
Alguns casos en què cal activar el DRP immediatament són:
Un desastre natural, com un huracà o un terratrèmol, que causa danys i interrupcions generalitzats.
Un ciberatac o una filtració de dades que posa en risc informació confidencial o interromp sistemes crítics.
Una apagada elèctrica o una altra fallada de la infraestructura que afecta recursos essencials.
Activar el DRP immediatament és essencial per reduir el temps d’inactivitat i els danys quan es produeix un desastre. Si segueixen les bones pràctiques i proven regularment el procés d’activació, les organitzacions poden respondre amb rapidesa i eficàcia a qualsevol desastre.
Comunica’t eficaçment
La comunicació eficaç és essencial per implementar un DRP. Tot el personal clau i les parts interessades han de conèixer els seus papers i responsabilitats en cas de desastre. També cal establir canals de comunicació clars perquè tothom disposi de la mateixa informació. Algunes bones pràctiques són:
Estableix un pla de comunicació: inclou al DRP qui ha de rebre l’avís, com contactar-hi i quina informació s’ha de compartir.
Designa un coordinador de comunicació: assigna aquesta responsabilitat a una persona que coordini les comunicacions durant un desastre. Ha de poder prendre decisions i conèixer el DRP i el pla de comunicació.
Fes servir diversos canals: utilitza el telèfon, el correu electrònic, els missatges de text, les xarxes socials i altres mitjans per arribar a tothom.
Forma el personal: assegura’t que tot el personal clau conegui el DRP i el pla de comunicació. Revisa i actualitza el pla regularment perquè tothom estigui al corrent dels canvis.
Alguns exemples de comunicació eficaç durant un desastre són:
Es declara un incendi en un edifici i cal evacuar tothom ràpidament i amb seguretat. El pla de comunicació ha d’explicar com avisar tothom i donar instruccions clares d’evacuació.
Es produeix un ciberatac que pot haver exposat informació confidencial. El pla ha d’explicar com avisar les persones afectades i com orientar-les perquè es protegeixin.
Una tempesta greu provoca apagades generalitzades i afecta infraestructures crítiques. El pla ha d’explicar com avisar el personal essencial i les parts interessades, i informar de les mesures per restablir els serveis.
En general, la comunicació eficaç és essencial per implementar un DRP i reduir l’impacte d’un desastre. Si segueixen les bones pràctiques i revisen i actualitzen regularment el pla de comunicació, les organitzacions poden estar preparades per respondre a qualsevol desastre amb rapidesa i eficàcia.
Documenta el procés de recuperació
Documentar el procés de recuperació és un pas essencial per implementar un DRP. Ajuda a identificar què cal millorar i a aprendre dels incidents anteriors. Aquestes són algunes bones pràctiques per documentar-lo:
Registra-ho tot: documenta detalladament tot el procés, inclosos l’hora de cada pas, els noms de les persones implicades, les accions realitzades i els resultats. Això ofereix una visió clara del procés i serveix de referència futura.
Fes servir un format estàndard: documenta el procés amb un format normalitzat. Així la informació queda més ben organitzada i és més fàcil d’analitzar.
Inclou els problemes i les solucions: documenta els problemes que apareixen durant la recuperació i com es resolen. Això ajuda a trobar què cal millorar i a perfeccionar el DRP per a incidents futurs.
Comparteix la documentació: comparteix-la amb totes les parts interessades que participen en el DRP. Això millora la seva comprensió del procés de recuperació i ajuda a detectar millores possibles.
Revisa i actualitza regularment: revisa i actualitza la documentació perquè continuï sent precisa i actual. Això manté l’eficàcia del DRP i permet abordar nous problemes.
Si segueixen aquestes bones pràctiques, les organitzacions poden documentar eficaçment la recuperació, millorar el DRP per a incidents futurs i reduir els riscos d’inactivitat i de danys causats pels desastres.
Fes una anàlisi posterior a l’incident
Una anàlisi posterior a l’incident és una revisió que es fa després que s’hagi produït un incident o esdeveniment. Consisteix a identificar-ne les causes principals, avaluar l’eficàcia de la resposta i formular recomanacions de millora.
En fer una anàlisi posterior a l’incident com a part de la implementació d’un DRP, es poden seguir aquests passos:
Recull informació: recopila dades sobre l’incident, què i quan va passar, qui hi va participar i quins danys va causar.
Identifica les causes principals: determina les causes subjacents de l’incident. Poden ser errors humans, fallades tecnològiques o altres factors.
Avalua la resposta: valora l’eficàcia de la resposta a l’incident. Determina què va funcionar bé i què es podria haver fet millor.
Formula recomanacions: fes servir la informació recopilada per proposar millores del DRP. Poden incloure l’actualització de procediments i protocols de comunicació, i més formació i conscienciació.
Implementa els canvis: actualitza el DRP i comunica els canvis a tot el personal pertinent.
L’anàlisi posterior a l’incident com a part de la implementació del DRP permet aprendre de l’experiència i millorar la resposta a incidents futurs. Això pot accelerar la recuperació i reduir els danys al negoci.
Compliment normatiu
Diverses normatives governamentals exigeixen que les organitzacions disposin d’un DRP per protegir les dades confidencials i garantir la continuïtat del negoci. Algunes són:
- HIPAA (Llei de portabilitat i responsabilitat de les assegurances mèdiques)
- SOX (Llei Sarbanes-Oxley)
- PCI DSS (Estàndard de seguretat de dades de la indústria de targetes de pagament)
- GLBA (Llei Gramm-Leach-Bliley)
- FERPA (Llei de drets educatius i privacitat familiar)
Les organitzacions han de garantir que el seu DRP compleixi totes les normatives aplicables i que es provi i s’actualitzi regularment per adaptar-se als requisits canviants.
Eines i serveis
Diverses eines i serveis poden ajudar les organitzacions a desenvolupar i implementar un DRP. Alguns exemples:
Serveis de còpia de seguretat al núvol i recuperació davant de desastres - ofereixen una solució segura i escalable per protegir les dades i les aplicacions crítiques.
Serveis de resposta a incidents - ofereixen suport immediat i coneixements especialitzats en cas de ciberatac o un altre desastre.
Programari de còpia de seguretat i recuperació - pot automatitzar les còpies de seguretat i simplificar la recuperació en cas de desastre.
Eines d’avaluació de riscos - ajuden a identificar possibles amenaces i vulnerabilitats i a desenvolupar estratègies per mitigar-les.
Conclusió
En resum, desenvolupar i implementar un DRP és essencial per garantir la continuïtat del negoci quan es produeix un desastre. Les organitzacions han de centrar-se en la gestió de riscos, provar i actualitzar el DRP regularment i complir totes les normatives aplicables. Si segueixen les bones pràctiques i fan servir eines i serveis, poden construir una infraestructura ciberresilient capaç de resistir fins i tot els ciberatacs i desastres més greus.





