Protecció de les dades dels pacients

Table of Contents
El sector sanitari depèn cada vegada més de la tecnologia, fet que augmenta el risc d’amenaces de ciberseguretat. La digitalització dels historials dels pacients, l’expansió de la telemedicina i l’ús de dispositius IoT creen nous reptes de privadesa i protecció de dades per a les organitzacions sanitàries. Aquest article presenta alguns d’aquests reptes i mesures de protecció i compliment normatiu.
Reptes de ciberseguretat en el sector sanitari
Les organitzacions sanitàries són un objectiu prioritari per la sensibilitat de les dades que tracten. Segons un informe de Fortified Health Security, el 2019 es van vulnerar 35 milions de registres sanitaris. El cost d’una bretxa de dades sanitàries és el més alt de qualsevol sector. Alguns dels reptes més habituals són:
1. Atacs de ransomware
Els atacs de ransomware són una amenaça greu per al sector sanitari. Xifren les dades d’una organització i exigeixen un rescat a canvi de la clau de desxifratge. Les conseqüències poden ser devastadores, amb la pèrdua de dades essencials dels pacients i interrupcions importants de l’activitat.
Per exemple, el 2017 el ransomware WannaCry va afectar diversos hospitals del Regne Unit i va interrompre l’atenció als pacients. El 2020, la Universitat de Califòrnia a San Francisco va pagar un rescat d'1,14 milions de dòlars per recuperar l’accés a les seves dades després d’un atac.
Per protegir-se del ransomware, les organitzacions sanitàries haurien de:
- Fer còpies de seguretat periòdiques de les dades essencials.
- Utilitzar programari de seguretat per detectar i prevenir atacs de ransomware.
- Formar els empleats per identificar i evitar aquests atacs.
- Preparar un pla de resposta als incidents.
- Aplicar controls d’accés estrictes als sistemes i les dades.
Aquestes mesures ajuden les organitzacions a reduir els efectes d’un atac de ransomware.
2. Atacs de pesca
Els atacs de pesca enganyen les persones perquè revelin informació confidencial, com ara credencials d’accés o dades personals. En el sector sanitari, poden exposar informació sensible dels pacients o instal·lar programari maliciós a la xarxa de l’organització.
El 2019, un atac de pesca contra l’American Medical Collection Agency (AMCA) va exposar les dades personals i financeres de milions de pacients. El missatge de pesca va enganyar un empleat perquè descarregués programari maliciós a la xarxa.
Per protegir-se dels atacs de pesca, les organitzacions haurien de:
- Formar els empleats per identificar i evitar els correus de pesca.
- Aplicar filtres de correu electrònic i programari contra la pesca.
- Activar l’autenticació de dos factors per reduir el risc de credencials robades.
- Limitar l’accés a les dades confidencials segons les necessitats de la feina.
- Comprovar periòdicament si els empleats saben identificar i respondre als atacs de pesca.
Aquestes mesures redueixen el risc de caure en un atac de pesca i ajuden a protegir les dades dels pacients.
3. Vulnerabilitats dels dispositius IoT
L’ús de dispositius IoT en l’atenció sanitària és cada vegada més habitual. Per exemple, les bombes d’insulina i els marcapassos es connecten a Internet. Les vulnerabilitats d’aquests dispositius poden permetre que els ciberdelinqüents accedeixin a la xarxa d’una organització.
El 2017, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) va retirar 465.000 marcapassos per vulnerabilitats que podien permetre als ciberdelinqüents controlar-los. El 2018, un investigador va demostrar que podia controlar a distància una bomba d’insulina i administrar una dosi mortal a un pacient.
Per protegir-se de les vulnerabilitats dels dispositius IoT, les organitzacions haurien de:
- Avaluar periòdicament la seguretat dels dispositius IoT per identificar vulnerabilitats.
- Aplicar controls d’accés estrictes per impedir l’accés no autoritzat als dispositius IoT.
- Mantenir els dispositius IoT actualitzats amb els pegats de seguretat.
- Segmentar la xarxa per limitar l’impacte possible d’un dispositiu compromès.
- Formar els empleats sobre els riscos dels dispositius IoT i el seu ús segur.
Aquestes mesures redueixen el risc d’atacs a través de dispositius IoT i ajuden a protegir les dades dels pacients.
4. Amenaces internes
Les amenaces internes poden provenir d’empleats o proveïdors externs amb accés a la xarxa de l’organització. Poden incloure robatori de dades, sabotatge o exposició accidental d’informació.
El 2020, un antic empleat del Sistema de Salut de la Universitat de Miami va ser condemnat a presó per robar dades personals de més de 65.000 pacients. En un altre cas, un antic empleat d’un hospital de Michigan va ser acusat d’infectar intencionadament pacients amb hepatitis C.
Per protegir-se de les amenaces internes, les organitzacions sanitàries haurien de:
- Comprovar els antecedents dels empleats i proveïdors externs abans de donar-los accés a la xarxa.
- Aplicar controls d’accés basats en rols per limitar l’accés a les dades confidencials.
- Supervisar l’activitat de la xarxa per detectar comportaments sospitosos.
- Revisar i auditar periòdicament l’accés dels empleats a les dades confidencials.
- Formar els empleats sobre les amenaces internes i com informar d’activitats sospitoses.
Aquestes mesures redueixen els riscos de les amenaces internes i protegeixen les dades dels pacients contra l’exposició.
Estratègies de protecció i compliment normatiu
Per afrontar aquests reptes, les organitzacions sanitàries han d’aplicar mesures de protecció i compliment normatiu. Aquestes són algunes estratègies:
1. Fer auditories de seguretat periòdiques
Les auditories periòdiques ajuden a identificar vulnerabilitats en els sistemes i les xarxes de les organitzacions sanitàries. Les han de fer auditors externs qualificats que s’especialitzin en ciberseguretat sanitària. Una auditoria completa inclou avaluacions tècniques i no tècniques, així com una revisió dels controls de seguretat física.
L’objectiu és identificar punts febles dels controls de seguretat i recomanar millores. Per exemple, una auditoria pot detectar programari obsolet que els atacants podrien aprofitar o controls d’accés mal configurats que permetin accedir sense autorització a dades sensibles dels pacients.
Les auditories periòdiques ajuden les organitzacions a protegir-se de les amenaces i complir la normativa del sector. També ajuden a evitar bretxes costoses i danys a la reputació, ja que permeten corregir vulnerabilitats abans que els atacants les aprofitin.
2. Aplicar controls d’accés estrictes
Els controls d’accés limiten l’accés a dades i sistemes confidencials, i redueixen el risc de bretxes i accessos no autoritzats a les dades dels pacients. Les organitzacions sanitàries poden aplicar diversos tipus de controls:
- Autenticació de dos factors: exigeix dues formes d’autenticació per accedir a dades o sistemes confidencials, com ara una contrasenya i un codi enviat a un dispositiu mòbil.
- Controls d’accés basats en rols: limiten l’accés segons la funció de cada persona. Per exemple, un recepcionista pot accedir al sistema de cites, mentre que una infermera pot consultar els historials dels pacients.
- Accés segons la necessitat de saber: limita l’accés a les dades confidencials quan no són necessàries per fer la feina. Així, només els usuaris autoritzats accedeixen a les dades sensibles dels pacients.
Per exemple, una organització pot exigir autenticació de dos factors per accedir als historials electrònics de salut (EHR) o aplicar controls basats en rols als dispositius mèdics.
Els controls estrictes protegeixen les dades dels pacients dels accessos no autoritzats i redueixen el risc de bretxes, els costos associats i els danys a la reputació.
3. Utilitzar xifratge
El xifratge és una part essencial d’una estratègia completa de ciberseguretat. Protegeix les dades sensibles dels pacients tant quan es transmeten com quan s’emmagatzemen. El xifratge transforma les dades perquè els usuaris no autoritzats no les puguin llegir, i redueix el risc de bretxes i accessos no autoritzats.
Les organitzacions poden xifrar les dades desades en portàtils, telèfons intel·ligents i servidors. Per exemple, el xifratge complet del disc protegeix les dades dels portàtils i altres dispositius mòbils. També es poden protegir les dades transmeses per xarxes, com ara els historials electrònics de salut (EHR) que s’envien entre proveïdors sanitaris.
Hi ha diversos tipus de xifratge:
- Xifratge simètric: utilitza una sola clau per xifrar i desxifrar les dades.
- Xifratge asimètric: utilitza dues claus, una de pública i una de privada, per xifrar i desxifrar les dades.
Per exemple, una organització pot utilitzar xifratge simètric per protegir les dades desades en dispositius mòbils i xifratge asimètric per protegir les dades transmeses per la xarxa.
El xifratge protegeix les dades sensibles dels pacients contra les bretxes i els accessos no autoritzats, tant durant l’emmagatzematge com durant la transmissió.
El xifratge també protegeix les dades sensibles durant la transmissió i l’emmagatzematge. Això inclou les dades desades en dispositius i les transmeses per xarxes.
4. Formar els empleats
Formar els empleats per identificar i respondre a les amenaces cibernètiques és essencial per a una estratègia de seguretat completa. Sovint, són la primera línia de defensa. Els coneixements i les habilitats adequats els ajuden a reconèixer les amenaces i reduir el risc de bretxes i altres atacs.
La formació ha d’incloure com identificar correus de pesca, evitar baixar programari maliciós i informar d’activitats sospitoses. També s’ha de fer de manera contínua per mantenir els empleats al dia sobre les amenaces i les bones pràctiques.
Per exemple, les organitzacions poden impartir formació periòdica en ciberseguretat i fer simulacions de pesca. També poden ensenyar com tractar les dades sensibles dels pacients, incloent-hi com transferir-les i desar-les amb seguretat.
La formació ajuda a crear una cultura de seguretat. Els empleats entenen la importància de protegir les dades dels pacients i adquireixen les habilitats necessàries. Això redueix el risc de bretxes i ajuda a prevenir accessos i exposicions no autoritzats.
5. Adoptar una cultura centrada en la seguretat
Una cultura de seguretat és una part essencial de l’estratègia de ciberseguretat. Reforça la importància de protegir les dades dels pacients i serveix de base per a les altres mesures.
Per desenvolupar-la, les organitzacions han de formar contínuament els empleats sobre bones pràctiques, polítiques i procediments de ciberseguretat. Això els ajuda a entendre la importància de protegir les dades i adquirir els coneixements i les habilitats necessaris.
Les organitzacions també han de promoure la transparència perquè els empleats puguin informar d’incidents o vulnerabilitats sense por de represàlies. Això ajuda a detectar i resoldre els incidents ràpidament, i redueix el risc de bretxes i altres atacs.
A més, les organitzacions han de demanar responsabilitats als empleats per les infraccions de seguretat. Això inclou procediments per informar dels incidents, investigar-los i aplicar mesures disciplinàries adequades quan calgui.
Una cultura de seguretat prioritza la protecció de les dades dels pacients i prepara tots els empleats per reconèixer les amenaces i respondre-hi. Això redueix el risc de bretxes, altres atacs i accessos o exposicions no autoritzats.
6. Complir la normativa
Complir normatives com HIPAA i GDPR és essencial per protegir les dades dels pacients i garantir que les organitzacions apliquin controls de seguretat adequats.
Per complir-les, les organitzacions sanitàries necessiten polítiques i procediments per protegir les dades dels pacients. Això inclou fer avaluacions de riscos, identificar vulnerabilitats i aplicar controls adequats. També cal disposar d’un procés per informar de les bretxes als organismes reguladors i a les persones afectades.
Per exemple, les organitzacions han de limitar l’accés a les dades dels pacients, desar-les i transmetre-les amb seguretat, i xifrar-les quan sigui adequat. També necessiten polítiques per tractar i eliminar aquestes dades.
Complir HIPAA i GDPR ajuda a protegir les dades dels pacients contra accessos i exposicions no autoritzats. També ajuda a evitar multes costoses i danys a la reputació per incompliment.
Conclusió
La dependència creixent de la tecnologia per gestionar les dades dels pacients, la telemedicina i els dispositius IoT comporta reptes importants de ciberseguretat per al sector sanitari. Entre aquests hi ha els atacs de ransomware i pesca, les amenaces internes i les vulnerabilitats dels dispositius IoT. Per afrontar-los, les organitzacions necessiten una estratègia completa amb auditories periòdiques, controls d’accés estrictes, xifratge, formació i una cultura de seguretat. El compliment de HIPAA i GDPR també ajuda a protegir les dades i evitar multes i danys a la reputació. Aquestes mesures protegeixen millor les dades dels pacients i ajuden a complir la normativa.





