Table of Contents

Introducció

Informació no classificada és un terme habitual en el context dels organismes governamentals i les organitzacions. Es refereix a la informació que no s’ha classificat dins d’un nivell concret d’autorització de seguretat. En aquest article n’explorem la naturalesa, les característiques i les implicacions. També expliquem per què cal protegir-la i quines mesures poden garantir-ne la seguretat.


Què és la informació no classificada?

La informació no classificada és una dada o coneixement que no compleix els criteris per classificar-se com a confidencial, secret o ultrasecret. A diferència de la informació classificada, no exigeix procediments especials de tractament ni mesures de seguretat específiques. Es pot consultar, utilitzar i compartir lliurement dins d’una organització o amb tercers, sempre d’acord amb la normativa i les polítiques aplicables.

La informació no classificada pot tenir formes diverses, entre les quals:

  • Dades disponibles públicament: informació accessible per a tothom, com ara informes publicats, articles de notícies o documents compartits públicament.
  • Informació no classificada controlada (CUI): informació sensible però no classificada, subjecta a requisits específics de protecció definits per la normativa governamental. Als Estats Units, un exemple és la informació d’identificació personal (PII), com ara els números de la Seguretat Social, les adreces o els registres financers.
  • Registres oficials dels organismes: documents, bases de dades o fitxers creats o conservats per organismes governamentals que no són classificats però contenen informació valuosa. Els informes governamentals, la correspondència i els registres administratius en són exemples.

Entendre els tipus i les formes d’informació no classificada ajuda les organitzacions a gestionar-la i protegir-la d’acord amb la normativa aplicable.


Característiques de la informació no classificada

Entendre les característiques de la informació no classificada és essencial per gestionar-la i protegir-la de manera eficaç. Aquests en són alguns atributs clau:

1. Accessibilitat: segons la naturalesa de la informació i les restriccions aplicables, les persones autoritzades d’una organització o el públic poden accedir fàcilment a la informació no classificada.

2. Possibilitat de compartir: a diferència de la informació classificada, la informació no classificada es pot compartir amb parts internes o externes sense autorització explícita ni credencial de seguretat.

3. Sensibilitat limitada: la informació no classificada pot contenir detalls sensibles, però no té el mateix nivell de sensibilitat que la informació classificada. Tot i això, cal prudència per evitar-ne la divulgació o l’ús indeguts.

4. Valor: la informació no classificada pot tenir un valor important per a organitzacions, persones i altres parts interessades. Pot incloure propietat intel·lectual, resultats de recerca, dades financeres o detalls operatius que contribueixen al funcionament i a l’èxit d’una entitat.

5. Subjecta a normativa: encara que la informació no classificada no està subjecta als mateixos requisits estrictes de protecció que la informació classificada, algunes normes i polítiques poden regular-ne el tractament, l’emmagatzematge i la divulgació. Per exemple, als Estats Units, el programa CUI , creat per la National Archives and Records Administration (NARA), regula el tractament de la informació no classificada controlada (CUI).

Entendre aquestes característiques ajuda les organitzacions a adoptar mesures adequades per protegir la informació no classificada i mitigar els riscos relacionats amb el tractament i l’intercanvi.


Protecció de la informació no classificada

Tot i que la informació no classificada no requereix el mateix nivell de protecció que la informació classificada, és essencial aplicar salvaguardes adequades per reduir riscos i mantenir la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat. Algunes mesures són:

1. Controls d’accés: implementeu controls d’accés perquè només les persones autoritzades puguin consultar i modificar la informació no classificada. Podeu fer-ho amb l’autenticació d’usuaris, controls d’accés basats en rols i revisions periòdiques dels accessos.

2. Xifratge: xifreu la informació no classificada sensible, sobretot quan s’emmagatzema o es transmet per xarxes. El xifratge afegeix una capa de protecció i ajuda a evitar l’accés no autoritzat o la intercepció.

3. Formació dels empleats: feu programes periòdics de formació i conscienciació per explicar als empleats la importància de protegir la informació no classificada. Incloeu bones pràctiques per tractar-la, emmagatzemar-la i compartir-la de manera segura.

4. Resposta a incidents: desenvolupeu i mantingueu un pla de resposta a incidents per abordar amb rapidesa qualsevol incompliment o incident relacionat amb informació no classificada. El pla ha d’indicar els passos que cal seguir en cas d’accés no autoritzat, pèrdua o divulgació d’informació sensible.

5. Seguretat física: apliqueu mesures de seguretat física per protegir documents en paper, dispositius d’emmagatzematge o equips que continguin informació no classificada. Poden incloure armaris tancats amb clau, sales de servidors segures o sistemes de vigilància.

Aquestes mesures redueixen els riscos associats a la informació no classificada i protegeixen les dades sensibles contra l’accés o la divulgació no autoritzats.


Conclusió

La informació no classificada té un paper important en les organitzacions i els organismes governamentals. Inclou moltes dades i coneixements que no són classificats, però continuen sent valuosos i necessiten protecció. En entendre’n les característiques i aplicar salvaguardes adequades, les organitzacions poden garantir la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat d’aquesta informació valuosa. Complir la normativa governamental aplicable, com ara el programa CUI dels Estats Units, reforça la protecció de la informació no classificada i la seguretat de la informació en general.

Protegir la informació no classificada és essencial per mantenir la confiança de les parts interessades, impedir-hi l’accés o la divulgació no autoritzats i preservar la reputació i la continuïtat operativa de les organitzacions. Les mesures recomanades ajuden a crear un entorn segur i a mitigar els riscos associats.


Referències

  1. National Archives and Records Administration (NARA). Controlled Unclassified Information (CUI) Program. Consultat a https://www.archives.gov/cui